Càgum Dell i el seu Media Direct

Tinc un ordinador portàtil Dell Inspiron 1720. Quan em va arribar tenia instal·lat un programa anomenat "Dell Media Direct" que permet veure fotos, vídeos, documents i escoltar música sense haver ni d'engegar el Windows. Només calia tocar un botó especial que hi ha a l'ordinador i s'engegava. Passa que jo no el feia servir per res i només m'ocupava espai inútilment, així que quan vaig reinstal·lar el Windows m'ho vaig carregar. El que no sabia aleshores, però, era que el funcionament d'aquest programa consisteix en carregar-se la taula de particions (el lloc on es guarda informació vital del disc dur per tal de poder engegar el Windows, Linux, o el que sigui) i escriure-hi la informació necessària per engegar el Media Direct; i després de reiniciar l'ordinador, deixar-ho tot com abans. Doncs bé, ahir vaig tocar sense voler el botó per engegar el Dell Media Direct (que ja no tinc instal·lat) i quina sorpresa em va donar que el molt imbècil va esborrar la taula de particions deixant-me sense poder accedir ni al Windows ni a les meves dades!

Immediatament vaig escriure un correu al servei tècnic de Dell (des d'un altre ordinador, òbviament) preguntant perquè passava això i com arreglar-ho; i avui m'han respost que el que he de fer és fer un reset a l'ordinador deixant-lo com si sortís de fàbrica amb un avís dient que abans havia de fer una còpia de seguretat de les meves dades, i després anar a Inici i Reiniciar. Ah! Molt bé! Jo els hi dic que he perdut accés al Windows i a totes les meves dades i em responen això. Molt intel·ligents, si senyor. Tant bon servei que em van donar l'altra vegada , i aquest cop m'ha tocat un incompetent que només sap seguir el manual que els donen.

Per sort m'he espavilat pel meu compte, i remenant per Internet de seguida he trobat programes que et permeten recuperar la taula de particions. Així que finalment he gravat un disc autoarrancable carregat d'aplicacions de recuperació de dades, i amb cinc minutets he pogut reescriure la taula de particions i engegar el Windows com sempre!

Ara l'únic que em falta és intentar deshabilitar aquest botó màgic esborrador-de-taula-de-particions.

Recovery is possible - CD autoarrancable de recuperació de dades

TestDisk - El programa que m'ha permès reescriure la taula de particions, inclòs en el disc anterior

Fantàstica caricatura del rei babejant després de matar un os emborratxat!!

Avui han jutjat als seus autors acusats d'injúries contra la monarquia, però per sort han quedat absolts.

Notícia a l'Avui

Catalanitzant l'ordinador (encara més)

Aquest matí escoltava a El Món a RAC1 que Microsoft acaba de publicar el seu servei Windows Live en català. El més destacat és que han traduit el Messenger, però en canvi queda el Hotmail, que no serà publicat fins el febrer.

De fet ja era hora que ho fessin, després que diverses persones fessin la traducció del Messenger al català per lliure al llarg dels últims anys. A més, enlloc de fer-ho amb forma de paquet traductor (tipus el que hi ha pel Windows o l'Office), és tot el programa, de manera que no necessites haver instal·lat prèviament la versió castellana.

Mentre descarregava el nou Messenger 2009 en català, he remenat una miqueta el web de Microsoft en català, i he trobat que també hi havia un paquet traductor de l'Internet Explorer 7 per a Windows XP! De fet amb Windows Vista, instal·lant la traducció al català també s'aplica a l'Internet Explorer 7, però quan vaig rac1lar de Vista a XP, ho vaig perdre malgrat que a casa només utilitzo l'IE en casos molt comptats (Firefox! Firefox! Firefox! Firefox!). Però és que a la feina em veig obligat a utilitzar-lo constantment, ja que les aplicacions que desenvolupem han de funcionar obligatòriament amb l'IE7, i per tant ara, com a mínim, també el podré tenir en català.

Baixa el Messenger en català

www.microsoft.cat

Es ven Wii a 360 €

Ahir estava tot content perquè Caixa de Girona ara ofereix un dipòsit d'estalvi que, enlloc de donar-te'n els interessos, et regalen una Nintendo Wii amb el joc Wii Sports valorada a les botigues en 249,99 €. L'únic que et demanen és que tinguis una quantitat de diners especificada durant un any, un any i mig, o dos allà quietets. Vaig fer el càlcul pel pla que més m'interessava i em va sortir que els interessos que es queden serien uns 180 €, i tenint en compte que la consola en val 250, la cosa prometia.

Però avui ja li he trobat el truc que tot bon dipòsit d'estalvi prometedor té. Jo, burro de mi, a l'hora de fer el càlcul no vaig pensar que els interessos del TAE són anuals, i com que el dipòsit seria a dos anys, ja no serien 180, sinó 360 €. 360 euros per una Nintendo Wii??? Poca broma, són 110 € més!! Abans poso els diners en qualsevol altre pla d'estalvi, i amb els diners dels interessos vaig a la botiga a comprar-la. O millor encara, no la compro perquè tampoc en fotria res.

Ja és ben bé que avui dia no et pots pas distreure ni un moment! Amb una mà t'ensenyen un caramel i amb l'altra et roben la cartera.

Menú anticrisi

Ja he vist dos restaurants prop d'on treballo que intenten aprofitar-se d'aquesta crisi anunciant menús especials. Malgrat tot, la diferència entre ambdòs menús és considerable:

• La Taverna Catalana: sopa o amanida de primer, i patates fregides i un ou ferrat de segon. Preu: 5,95 €
• Sidreria asturiana: carn asturiana d'alta qualitat. Preu: 14,50 €

El primer és clarament anticrisi: menjar barat i senzill per uns quants euros menys del normal. El segon, en canvi, és curiós veure quin concepte tenen en aquest restaurant a l'hora d'oferir un menú que no obligui a la gent gastar massa diners per menjar.

Duros a quatre pessetes

Gràcies al pou sense fons d'Internet, de tant en tant vaig descobrint nous programes gratuïts que no coneixia, alguns dels quals poden substituir perfectament altres programes similars, però de pagament que tothom es baixa amb l'eMule perquè no saben que hi ha alternatives. Cert que alguns encara no són prou bons, o que tenen un funcionament força diferent del que estem acostumats (les típiques excuses que sento de la gent que n'han provat però no els agrada), però si els donem una oportunitat, tard o d'hora acabarant sorprenent-nos. D'altres, en canvi, ja superen en escreig el programa que pretenen substituir; així que he decidit fer una llista d'alternatives que es poden trobar per Internet, la majoria de les quals estan en català:

• Audacity: programa d'edició de so
• AVG Free: antivirus. Per què pagar 40 o 50 € l'any si n'hi ha de gratuïts i millors?
  
• Ccleaner: et deixa l'ordinador net com una patena (de fitxers inútils)
• Filezilla: gestor FTP
• FoxIt Reader: adéu al pesat Adobe Reader!
• Gimp: edició d'imatges i fotografies (s'ha de reconèixer que és dels menys intuïtius)
  
• Gimpshop: un Gimp amb aspecte de Photoshop
• Infrarecorder: grava CDs i DVDs
• JkDefragGUI: defragmenta el disc dur
• K-Lite Codec Pack: un paquet de códecs de vídeo i so
• Mozilla Firefox: un navegador web fantàstic amb milions de complements gratuïts
  
• Mozilla Thunderbird: deixa l'Outlook en ridícul!
• Mozilla Lightning: posa un calendari al Thunderbird
  
• Notepad++: un bloc de notes potentíssim (a mi m'ha fet oblidar completament el Dreamweaver a l'hora de fer webs)
• OpenOffice.org: digues adéu a l'Office
  
• Picasa: organitza, retoca, descarrega i comparteix les teves fotos
• Spybot Search&Destroy: neteja i protegeix el teu ordinador
• VLC: reproductor de so i vídeo. S'ho empassa tot!

Alguns d'aquests programes t'avisen automàticament quan n'hi ha una nova versió, però d'altres no, així que si vols estar al corrent de les actualitzacions que van apareixent, baixa't el Sumo.

I si amb tot això no n'hi ha prou, llavors ja quasi només queda fer el salt a Linux amb, per exemple, Ubuntu. Fa un parell de dies vaig instal·lar-ne l'última versió, i des que vaig posar el CD a l'ordinador fins que vaig tenir-lo tot instal·lat i operatiu ja connectat a Internet van passar només 15 minuts!! Una meravella.

Un aniversari molt "volador"

Fa un parell de dies que va ser el meu aniversari, i aquest és el regal que em va fer l'Anna; un avió teledirigit (de bateria, això sí, que tampoc cal passar-se)!! Mai n'he fet volar cap, així que no sé com anirà la cosa, però bé s'ha de provar, que promet ser divertit. A més se suposa que aquest model està preparat per poder fer loopings, vol invertit, i històries d'aquestes un cop el domini prou bé, així que encara em podré divertir més hehehe

I per si no fos, poc un altre regal va ser el FSGlobal 2008, un complement pel simulador de vol per tal que tingui una geografia molt més realista (sempre i quan tinguis 12,5 GB disponibles al disc dur!!!). De moment ja l'he estrenat fent un vol amb avioneta pels Alps des de Milà fins a Liechtenstein. Molt bonic :-)

ACTUALITZACIÓ: l'avió ha estat un desastre :-( El control remot treia fum en posar-li les piles. Me'l van canviar i en el primer intent de vol no va volar ni un metre quedant la cabina ben esquerdada (materials d'alta resistència? HA!!) i el control dels timons fora de lloc. I això que va caure des de menys de dos metres d'alçada, i l'altura de vol recomanada és entre 30 i 40 metres! Encara sort que a la botiga s'han portat bé i me n'ofereixen un de nou que provaran ells prèviament per assegurar-se que no falla res.

Casablanca de Llobregat

No sé si anaven drogats o què, però no tinc paraules per desciure aquest vídeo de Ciutadans



Notícia

"Sellu"

A partir d'avui hi ha un restaurant de Barcelona on és millor que no hi torni: el Marquette, un restaurant de cuina italiana molt bo que hi ha en ple gaixample. Primer perquè el servei que ens han donat aquest migdia ha estat un desastre absolut, i segon perquè com a protesta, un del grup ha marxat sense pagar davant dels morros d'un dels amos del restaurant.

13:33 - Arribem, seiem a taula i el cambrer ens diu que ho senten, però que només tenen 4 cartes de menú per donar-nos. Nosaltres som 7 i no hi ha més clients al restaurant. De conya.

13:35 - Demanem 4 menús normals i 3 menús de pizza. Jo demano pasta amb patates de primer, i bistec de segon.

13:37 - Ve un cambrer i ens diu que per fer les pizzes encara han d'escalfar el forn i que tardarà 10 minuts. Ens estranya molt que en un restaurant on ofereixen menú de pizza a quarts de dues encara és hora que encenguin el forn, però tampoc ens ve de 10 minuts així que li diem que no passa res.

13:45 - Arriba el meu primer plat, sol com un mussol

13:50 - Arriben els altres tres primers plats

14:10 - S'emporten els plats buits un per un. Tots de cop no, que és massa complicat.

14:20 - Arriben els segons plats. Em porten el bistec menys fet del que havia demanat (a mi m'agrada molt fet), però me'l menjo igualment perquè al cap i a la fi ha quedat bé.

14:30 - Ja ens hem menjat els segons plats i ni rastre de les pizzes pels pobres afamats que encara les esperen. Paro el primer cambrer que passa per allà i li dic que n'hi ha tres que fa 50 minuts que s'estan esperant i l'única resposta que n'obtinc és un No sé amb veu de no saber ni on és ni què està fent.

14:33 - Arriben les pizzes. Uueeeee!!!

14:38 - El cambrer del No sé ens demana les postres. S'apunta dos no sé què (és un flam? és un iogurt? és una mousse? No, és Superman!), un pastís de pera, i mentre el quart li diu el que vol, marxa. Se'n va sense dir ni ase ni bèstia deixant-nos que no ens acabem de creure el que hagi marxat sense apuntar-se què volíem els altres.

14:42 - Arriben les postres; evidentment només les tres que el cambrer s'havia apuntat. El quart finalment aconsegueix demanar. Els altres preferim deixar-ho estar.

15:10 - Tots els cambrers són al fons del restaurant, estem emprenyats i es proposa de fer un sinpa. Ens aixequem, anem cap a la porta, però moments abans de sortir hi ha un dubte general i preferim pagar.

15:12 - Paguem un rera l'altre i anem sortint, però quan només en falta un per pagar surt com si res. Està decidit a no pagar per la pizza i per les no-postres, així que anem tirant cap a la feina. El cambrer surt darrera nostre dient que li falta cobrar una pizza, aquest va cap a ell i li respon Sí, és meva, i no la penso pagar. Discuteixen un parell de minuts, i finalment el cambrer ho deixa estar.

Així que a partir d'ara ja tenim un restaurant menys a la llista on anar a dinar els migdies. Per sort, dels quatre dies que dinem a la feina, ha arribat un moment que tres ja tenen restaurant fix; però el dimecres no hi ha manera que se'n fixi cap. També val a dir que era el quart cop que hi anàvem, i sempre havíem acabat tardíssim, però avui se'ns ha acabat la paciència i ja no hi tornarem més. En part perquè tampoc ens hi voldran hehehe

Sóc jo?

L'altre dia em va caure a les mans una moneda de Luxemburg. Són monedes poc corrents, ja que és un país amb pocs habitants, i per tant es fan menys monedes d'euro que en la majoria de països. El cas és que la vaig mirar i em va semblar que la cara que hi apareix tenia una retirada a l'Artur Mas que feia en Bruno Oro al Polònia; sobretot de les primeres temporades. El que no sé és si són imaginacions meves, o realment s'assemblen. Sigui com sigui, aquest dibuix de línies rectes i la forma de la cara em fan recordar el malograt Bruno-Mas cada vegada que miro la moneda.